VISITA A L’ESCOLA “CEIP LA BIZNAGA”

Hola, us presentem una de les escoles que hem visitat recentment que ens ha semblat molt interessant. Aprofitem per desitjar-vos Bon Nadal i Bones Festes!

VISITA A L’ESCOLA “CEIP LA BIZNAGA” 

Màlaga, 05 de Desembre de 2017

Escola Pública. Pàgina web: http://colegiolabiznaga.es

Fonaments:

La Biznaga és una escola que abans del 2010 va estar a punt de tancar degut a que va ser un centre creat per atendre a les famílies d’un barri petit a les afores de Malaga, anomenat la Mosca i també d’una altre zona propera anomenada Palo. Però amb la construcció de la Ronda Est (autovia) el col·legi va quedar totalment aïllat.

Per sort, la situació ha canviat i com ells expliquen a la seva pagina web, les poques places escolars en altres poblacions properes (Rincón de la Victoria, Cala del Moral, urbanitzacions properes al centre, barris més allunyats de Málaga) han generat que s’hagi experimentat un creixement constant en el nombre d’alumnes, passant de 33 a 200 alumnes a l’actualitat. Segons la nostra opinió, el verdader èxit d’aquest canvi és la metodologia aplicada, i les idees clares sobre la mateixa, que tenen els docents. Sobretot  la Directora, Maria José, amb que em tingut el plaer de passar aquest matí visitant el centre.

Una de les característiques de “La Biznaga” és la diversitat de famílies amb diferents nivells econòmics i culturals, que en comptes de ser un obstacle, fa encara mes interessant l’aprenentatge obert i pluricultural del món que ens envolta.

Copiem un petit apartat del arxiu trobat a la web on s’explica extensament el projecte pedagògic:

“Consideramos que los aprendizajes de las niñas y niños de La Biznaga han de producir, además de desarrollo personal, educación, por eso desarrollamos núcleos de conocimiento interconectados de las diferentes materias, proporcionándole a todos y cada uno de los niños y niñas las herramientas suficientes para resolver situaciones problemáticas de la vida cotidiana. Esto implica, necesariamente, la coordinación y el trabajo en equipo del profesorado, promoviendo así la investigación, la colaboración y la innovación en el colegio haciendo posible la imprescindible revisión crítica del currículum de infantil y primaria, desde una perspectiva cooperativa. Concretamente en el segundo ciclo de educación infantil se ha consolidado la metodología de proyectos. También en varias de las clases de educación primaria que trabajan según la metodología del Proyecto Roma.”

Seguiment: 

El que ells defineixen com a Seguiment i Metodologia està en l’escrit següent:

“En las clases de Primaria donde se organiza el curriculum según el modelo educativo del Proyecto Roma lo hacemos a través de proyectos de investigación y los definimos como un modo de aprender a aprender en cooperación. Tenemos en cuenta lo que llamamos Cuestiones Previas:

1. Las clases comienzan conociéndonos. Y, en ese conversar, las niñas y niños empiezan a aprender que todo el mundo en clase puede aprenderlo todo si se ayudan entre sí, que la mejor forma de aprender es ayudar a aprender, y que cuando alguien tiene dificultades para aprender algo, va a aprenderlo si el resto le ayuda (aprendizaje cooperativo).

2. Se consensuan las normas de convivencia -de clase, asamblea y grupo-, teniendo consciencia de los valores que salvaguardan y los posibles perjuicios de su incumplimiento.

3. Consideramos el conocimiento como una construcción social, por tanto trabajamos en grupo, y de ahí emerge la necesidad de asumir cuatro responsabilidades: coordinador o coordinadora, portavoz, secretaria o secretario y responsable de material.

4. Aprendemos después que la clase es como un cerebro, con cuatro Zonas de Desarrollo y Aprendizaje: Zona de Procesos Cognitivos y Metacognitivos, del Lenguaje, de la Afectividad y de la Autonomía.”

Tot això ho hem pogut comprovar en la nostra visita, hem tingut la gran sort d’assistir a una assemblea de portaveus: “on es couen les grans decisions” ;-)

Hem vist com a l’hora convinguda; 11.15h del matí, han començat a entrar nenes i nens a l’aula de professors. És una aula que se li donen moltes d’altres utilitats, és on hem estat reunit nosaltres amb la Maria José, on estàn els professors habitualment quan no son a les aules, on es fan les assembles de portaveus, etc… I vinga a entrar nens! Els més petits, de les mans dels més gran. Els portaveus son dos alumnes de cada edat, de 3 fins a 12 anys.

Tots s’han assentat amb ordre, a les cadires que ha preparat la Maria José, en cercle, al voltant de una gran taula. Cadascú portava a les mans un paper on havien escrit el que volien comentar. O un cartell amb dibuix inclòs, els més petitons. Avui, es tractava les normes per l’hora del menjador. Hem escoltat moltes propostes interessants, des de menjar tranquil·lament, seure recte mentre es menja, no malmetre el menjar, o seure amb els companys que et vingui de gust però sense excloure’n cap. Totes aquestes propostes les apunta en una llista una professora que ajuda a la Maria Josè, que es qui sempre dirigeix assemblea de portaveus. I més tard a les 12.30H al pati de l’escola fan assemblea general. On tots els alumnes de l’escola escolten aquesta llista de normes de convivència i propostes i si tenen alguna cosa que dir, poden fer-ho, i es parla tot fins que ningú te res a dir, el que significa que estan d’acord de manera assembleària.

Una cosa molt interessant, demanen tenir disponible també al hora del pati després del dinar el “Bibliopatio”. Sabeu que és el “Bibliopatio”? És un carret-moble que els ha construït el conserge amb unes fustes i on hi tenen llibres per llegir. Cada dia a l’hora d’esbarjo, hi ha un encarregat de treure’l al pati i moltes nenes i nens de forma voluntària llegeixen llibres en la seva mitja hora d’esbarjo. No us sembla impressionant? Tenen uns bancs que formen l’espai de lectura al pati de l’escola. I n’han hagut d’afegir més, per petició popular, es clar!. Els grans llegeixen contes als petits, han creat un hàbit de lectura de forma voluntària. 

Una altra idea que estimula la lectura, és aquest cuc de la lectura que veieu a la fotografia, que creix una mica cada cop que algú d’ells acaba un llibre i fa la fitxa corresponent en forma de cos del cuc i l’enganxa. El cuc fa la volta als espais de passadissos de l’escola i és l’única decoració que no es treu cada any al final de curs. Han decidit allargar-lo any a any. 

Perquè sabeu quin costum tenen? Com que cada any hi ha canalla nova i els nens evolucionen, són més adults, amb mes experiència, amb vivencies noves, l’escola s’adapta a això i es treuen totes les coses penjades a les parets, normes de convivència, decoracions que surten de projectes que fan i espais de joc. Al setembre, al inici de curs es comença de nou a construir l’escola, normes noves de convivència, espais nous, decoració nova, etc…

Hauríeu de veure els lavabos de l’escola, tenen tapes els WC´s, i paper de water penjat normalment en uns porta rotllos que han fet com a manualitat els propis alumnes. Tenen saboneres que omplen amb el sabó que ells mateixos fabriquen. Comentem això perquè moltes escoles opten per treure part del mobiliari que es pugui malmetre i restringir l’us dels consumibles.

 També tenen cartells penjats de missatges divertits sobre el respecte a l’aigua i a la neteja. Els mantenen nets i ben cuidats ja que els alumnes els tracten com si fossin els lavabos de casa seva.

Els alumnes de la Biznaga no estan avaluats amb notes numèriques, sinó senzillament es comprova que hi hagi una millora en les habilitats a cada trimestre. Si que els posa una nota complint la normativa, però es tracta com un formalisme i no se li dona més valor.

Penseu que tenen deures? No. La filosofia és evitar de carregar les nenes i els nens en feines fora de l’escola, deixant així temps pels aprenentatges no estructurats i que puguin desenvolupar-se en funció de les seves motivacions.

Em trobat de la Biznaga un gran model d’escola democràtica. Ens faria molt feliços portar la nostra filla a una escola aixì.