L’escola de L’Estany - Una escola de la que encara no us havíem parlat i ara és: LA NOSTRA ESCOLA.

L’escola de L’Estany - Una escola de la que encara no us havíem parlat i ara és: LA NOSTRA ESCOLA.

El 28 de setembre del 2017, desprès de contactar amb el director de l’escola, en Toni, qui només amb unes curtes línies escrites en un correu electrònic ja ens va transmetre el seu bon caràcter, optimista i amable. Sabeu quan ja es respira bon rotllo?… doncs aixì va ser la nostra conversa per e-mail, en la que vàrem quedar per visitar l’escola. 

Un cop allà, aquest optimisme es va reflectir en les seves paraules, ens va explicar el projecte que té, l’escola que vol construir, era com si ens expliques l’escola dels seus somnis. I semblava que ja la visualitzes tal i com la vol. Juntament amb el reste de l’equip de mestres que tot just iniciaven el curs com a nou equip directiu, tenen molts reptes!. En Toni, està i es mostrava molt il·lusionat. El que ens va explicar, de seguida ens va semblar tant coincident amb les premisses que nosaltres ens havíem marcat per l’escola que volem per la Marina:

• Un mètode on les nenes i els nens descobreixen per si mateixos, on els mestres acompanyem - deia.
• On el mestre i l’alumne son tractats per igual, on el mestre aprèn de l’alumne i l’alumne aprèn del mestre.
• Volem construir un entorn on les nenes i els nens estiguin com a casa - deia en Toni. De fet en aquell moment tenien l’escola una mica “patas arriba” estaven decorant de nou i reorganitzant el mobiliari. 
• Veieu, portem sabatilles, els alumnes i els mestres - ens va dir - A nosaltres això no ens va sorprendre perquè és una característica comú a les escoles que hem visitat, una molt bona manera d’estar com a casa.
• A més a més, vàrem entrar en el projecte per la construcció d’escoles bressol a pobles de menys de 3000 habitants. Ens van donar una subvenció i ens vam construir aquesta caseta de fusta que en teoria és la classe per l’escola Bressol. Però amb les mestres, volem formar un grup multinivell de 1 a 6 anys on les nenes i els nens puguin interactuar entre ells, els grans ajudin els petits i els el petits aprenguin i ensenyin també coses als grans, ja que n´hauran de tenir cura - ens explicava en Toni - Per tant, aquest grup tindrà dues classes físicament, una pel dia a dia, i l’altre per el projecte d’experimentals (jocs sensorials, taula de llums, disfresses….etc). - va concloure - I a nosaltres, en aquesta part, se'ns van obrir encara més les orelles; tením la possibilitat de portar la Marina a l’escola, no a l’escola Bressol, sinó a una escola de veritat, on estarà integrada amb nenes i nens de més edats diferents i segurament podrà créixer, investigar, jugar i aprendre amb més recursos. Aquí l’escola de l’Estany va passar de ser interessant per nosaltres a Molt Interessant. 
• Ens va explicar el projecte de l’Hort, també molt comú en aquest tipus d’escola però molt interessant per cultivar, a banda d’hortalisses, la paciència, crear hàbits, saber d’on surt el que ens mengen, aprendre a cuidar una planta…
• També ens va explicar que amb els alumnes mes grans, fan la revista del Poble, on hi han entrevistes a personatges, noticies d’actualitat, mots encreuats, etc…Per tant, aprenen a fer de periodistes. Ens sembla una molt bona manera d’aprendre, a redactar, a escriure, a investigar…. això ens resultava familiar, ho havíem llegit al llibre, "Els mestres de la República” on s’explicava que el pedagog Celéstin Freinet feia un diari amb els seus alumnes i tenien a l’escola una impremta pròpia, això era els anys 30 - Aquí creiem convenient fer una cita d’un fragment de la viquipedia on explica a filosofia de Freinet: “La diferència de Freinet pel que fa a altres pedagogs i pedagogues contemporanis és la manera de veure l'educació, mostrada als seus textos, ja que trenca amb la idea de veure al nen o nena com un ésser petit i inútil que cal adoctrinar, sotmetre i redreçar, i com una tabula rasa que s'ha d'omplir. Tot i això, és el primer que parla que l'educació ha de partir del context i l'escola feta pel nen o nena i no pel professorat, a més de la creació de cooperatives, institucions d'estudi sobre l'escola, l'edició de llibres i de revistes; tasques considerades importants per Freinet. A grans trets, la Pedagogia Freinet es basa en una sèrie d’eines i tècniques que fomenten l’exercici de la llibertat dels i les alumnes i els forma en riquesa cultural, esperit crític i cooperació. És important també el tema de la democratització, que tota institució educativa permeti les mateixes oportunitats per a tothom” Doncs bé, així és l’Estany i aquests, en resum, els motius de la nostra elecció.

L'Abril i La Marina pintant amb les plomes de Pascua

Fa dos mesos i mig que la Marina va l’escola de L’Estany i l’experiència en aquest curt període de temps és immillorable. Quan vam tornar a contactar amb el Toni, per comunicar-li la nostra decisió. “Volem que l’escola de L’Estany sigui la nostra escola” - li vàrem dir  - ell va estar molt content, però nosaltres més. Quan vam arribar per tornar-la a visitar només quatre mesos més tard i amb els Nadals pel mig, ja havien fet realitat moltes de les coses que ens havia explicat que volia dur a terme. Una gran reafirmació per la nostra decisió. 

La Sira i La Marina experimentant amb la Taula de LLums