Temps de preinscripcions, Tria d’escola conscient.


Temps de preinscripcions, Tria d’escola conscient.



L’Estany, 13 d'abril de 2018,

Avui han publicat a TV3 l’entrevista que molt amablement la Cristina (periodista de TV3) ens va demanar el dia que va venir a l’Estany per parlar de la neu i es va creuar amb la nostra història. 

Hem rebut trucades, missatges de molta gent, que ens han felicitat, per explicar el que hem fet. Concretament un bon amic, un senyor no precisament jove, sinó un senyor amb experiència de tot una vida, empresari, pare de família i avi d’una colla de nets, m’ha dit: “m’heu sorprès en quantitat, felicitats pel que sou i feu, feu pensar i reflexionar, en general costa que la gent es plantegi d’aquesta manera les coses. I l’escola és una decisió molt important”. Aquestes paraules m’han reafirmat que havíem fet bé en compartir la nostra història. La Cristina de TV3 ens va dir que en l’època de preinscripcions volien parlar de la tria conscient d’escola i nosaltres estem engrescats en la construcció d’aquest blog amb la motivació de facilitar informació als pares que tinguin el mateix interès que nosaltres en conèixer quina oferta hi ha i així triar amb criteri. Regalar a aquests pares la informació que nosaltres hem tret visitant les escoles, llegint llibres i dedicant temps a una cosa que considerem tant important. Igual que un dia la Raquel, una persona excepcional amb qui ens vam creuar en aquesta vida, ens va regalar molt amablement tota la informació que ella havia reunit sobre l’educació lliure, l’escola democràtica, el homeschooling, ens va recomanar molts dels llibres que hem llegit... Perquè la vida es tracta d’això, de compartir amb Amor. Des d’aquestes línies aprofito per donar-li les gràcies! 

Després he vist la notícia escrita: aquesta: 


Penjada al Twitter pel 3/24. He començat a llegir un tou de crítiques, que sincerament m’hagués agradat que ni haguessin tantes com n’hi han, però que fóssim la majoria constructives, crítiques que a mi també em fessin pensar i reflexionar, que m’aportessin alguna cosa. Per sort, n’hi ha algunes de constructives i ara acabo d’entrar de nou i he vist que una noia ha respòs a moltes d’elles. Li dono les gràcies perquè m’ha fet entendre que al menys hi ha gent que ho ha entès. Hi ha hagut un moment, en el que m’he plantejat si ens havíem explicat molt malament. 

M’agradaria aclarir alguns punts: 

Com diu aquesta noia que ha respòs molt bé a aquest comentari: 
Desitjo que aquest tipus de pares, no escolleixin la meva escola.
El que han de procurar és intentar confiar en els docents que hi han molt bons a tot arreu
Resposta de la noia: 
No diuen q no confien en els docents!  Nomes busquen un projecte educatiu mes innovador, participatiu.. Evolucionat vamos..q es com haurien de ser tots! Precisament x no haver d'agafar una caravana i fer Catalunya en ziga-zaga per trobar-ne una!!! Te collons la cosa jajajja”

Doncs això, no diem que no confiem en els docents, i tant que hi confiem! 
Sinó que buscàvem un tipus d’educació concreta pels nostres fills, unes persones, docents, amb les que ens sentíssim afins, compartissin valors. Primer ens hem informat sobre els diferents tipus d’escoles. Que ni han moltes i de molt variades. I dintre de les que coincideixen amb els nostres valors les hem visitat i n’hem escollit una. Tenim sort que a la vida podem escollir moltes coses, i aquest privilegi pensem, s’ha d’aprofitar. I hem de saber que en aquestes decisions ens podem equivocar, si! però cal prendre el risc per avançar. I sobretot, una decisió pressa a consciència sempre està ben pressa, perquè s’hi al final resulta que t’has equivocat sabràs el motiu. 

Evidentment no ho fem pels resultats escolars.  Ni pels coneixements tècnics de més o de menys que puguin obtenir els nostres fills. Pensem que els nens son curiosos per naturalesa, i aprenen molt i molt bé allò pel que tenen interès. Igual que els adults també ho som, però malauradament no tenim temps per interessar-nos per una matèria, investigar i aprendre. En general, estem massa ocupats treballant molt per aconseguir allò que en una determinada època se'ns ha ensenyat a l’escola; que tens èxit a la vida, si tens una bona feina, un bon sou i n’hi ha que afegirien, un bon cotxe. Sincerament, no se que es plantegen la majoria de pares, sobre com els agradaria que fos la vida dels seus fills?. Estaria bé fer un debat sobre això. Nosaltres concretament, només volem que siguin feliços amb si mateixos. Cosa que nosaltres per aconseguir-ho, hem hagut de llegir molts llibres de creixement personal, d’educació emocional, perquè ningú ens ha ajudat a comprendre-ho de petits. Avui en dia, per sort, aquests conceptes s’introdueixin en aquest tipus d’escoles. 

M’ha agradat molt també, la mateixa noia que ha contestat a un munt de crítiques que s’han fet, quan contestava a algú que deia que tot això que hem fet és una tonteria i no es important, i ens convidava a preocupar-nos de veritat pels nostres fills. L’hi ha dit: “Cert...pero no sabem si realment son pares preocupats pels fills com la resta o més . Fer-ho diferent no siempre significa fer-ho malament.. Una aventura sempre és positiva! Els hauriem d'animar...” Gràcies noia! No em cal afegir res. Bé, un petit comentari, fer les coses com tothom sembla fàcil i assertiu, perquè: és el que fa tothom. I fer les coses diferents, sembla més difícil, perquè vas contra corrent i perquè has de perdre un moment l’equilibri, fer un pas endarrere per fer-ne dos endavant. El que no se sap quan no ho fas, que un cop recuperat l’equilibri, gairebé sempre te’n alegres d’haver-lo perdut per fer el pas. 

I per últim, es clar que treballem, som els dos autònoms. De nou, gràcies noia, pel teu comentari. On expliques, per qui encara no ho te present, que avui en dia es pot treballar a distància, que aquest és el mercat laboral actual i que no creus que visquem d’ajudes. Cert, No vivim d’ajudes! Vivim de la feina que fem. Però també és cert, que com que cada dia si un vol aprèn alguna cosa, nosaltres des que vivim a l’autocaravana hem après a viure amb molt poc, essent igual de feliços o mes que abans. 


Per acabar, m’agradaria recomanar alguns llibres a qui estigui interessant en el tipus d’educació que nosaltres hem escollit: 

  • LES ESCOLES QUE CANVIEN EL MÓN de Cèsar Bona
  • ELS MESTRES DE LA REPÚBLICA Llibre de Raimon Portell Rifà i Salomó Marquès i Sureda
  • POR FIN LIBRES educación democrática en Sudbury Valley School de Daniel Greenberg
  • EDUCAR EN FAMILIA, un repte que genera passió d’Anna Ferrer

Gràcies per llegir aquest article, criticar-lo constructivament i compartir-lo.  



Comentaris

  1. Hola Família, un regal haber-nos trobat i compartir converça en torn a l,educació i l,alimentació, en un paratge màgic com és la Pobla de Benifassar. Com bé dius, d,això es tracta de compartir amb amor. Jo també em vaig trobar, en el seu moment, persones que van compartir amb mi i de qui vaig aprendre, especialment la Mayte i el Bernat de l,Associació Abraça,m. Per el que fa a les crítiques, per aquí diem; Qui no te feina, el gat pentina!!😉 i us recomano llegiu el conte sufí Nasrudin i el seu ase. Molts records Pilar i Sergi, seguim caminant endavant👣😘

    ResponElimina
  2. Hola Raquel! Com sempre, a tot el que tu dius. Amen! Gràcies Raquel!!! una forta abraçada!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

VISITA A L’ESCOLA EL ROURE: Us presentem una de les escoles més representatives de l’educació lliure que hem visitat.

VISITA A ESCOLA DE MURA (MOIANES-PONENT)

VISITA A L’ESCOLA NOU DE QUART (9d4t)